Una comèdia, descarnada i tendra alhora, sobre la precarietat universitària, l’accés a l’habitatge i la invisibilització de les dones, escrita i dirigida per Victoria Szpunberg i interpretada per Àgata Roca i Xavi Sáez

La dramaturga i directora Victoria Szpunberg porta a escena el seu últim text, un retrat social que planteja amb dosis d'ironia què és èticament adequat quan el sistema t’ofega. El muntatge està protagonitzat per Àgata Roca, que interpreta una professora de filosofia en crisi, i Xavi Sáez, que dona vida a tots els personatges que es creuen amb ella.

L’obra aborda temes com l'accés a l'habitatge, la precarietat laboral del professorat associat a les universitats i la invisibilització de les dones a partir dels 50 anys. El muntatge també té un vessant filosòfic en el qual el principi de l'imperatiu categòric d'Immanuel Kant té un paper fonamental, i també hi apareixen nombroses referències a Frank Kafka i Walter Benjamin.

Clara G., professora associada d'ètica a la facultat de Filosofia, està en crisi. Passats els cinquanta, acabada de separar, sense poder aconseguir plaça a la universitat i a punt de quedar-se sense casa, comença a patir uns atacs estranys. Es desmaia sovint, sent uns sorolls persistents, l'envaeixen pensaments foscos, paranoics. Clara G. ha format part del sistema, però cada cop està més arraconada, cada cop és més a prop del marge. Va navegant a la deriva, topant amb diversos homes, fins que la seva brúixola ètica es redreça per una troballa casual: un ganivet de cuina fabulosament esmolat.

Quines han de ser les pautes de la seva conducta en un entorn cada cop més hostil? Quines són les fronteres ètiques d'un sistema que només permet sobreviure a costa de la misèria dels altres?

Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu a la millor actriu de la Temporada 23/24

* Mesures d’accessibilitat: bucle magnètic individual i so amplificat amb auriculars

Durada: 1 hora i 15 minuts